1 v. tr. [LC] Sostenir amb un o més puntals (alguna cosa). Les branques eren tan carregades de fruita que les han hagudes d'apuntalar perquè no es trenquessin, perquè no toquessin a terra. Apuntaleu aquest mur; altrament, el dia d'un aiguat podria ensorrar-se. 2 1 intr. pron. [LC] Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perquè el vent el feia caure. 2 2 intr. pron. [LC] Prevenir-se de la protecció d'algú en una empresa. Per tirar aquella investigació endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut.
